Mònica Socías Güell
Mar i lletres

Tanco els ulls, imagino un somni i el sento meu. Busco les paraules i les lligo al pensament, les vesteixo amb ànsies d’aventura, i faig néixer els personatges per omplir-los d’emocions, modelar-los amb passió, entrellaçant les seves vides, entre descobertes, intrigues i traïcions. Escriure, per mi, és un viatge sense retorn, on cada lletra et regala les ganes de més. En aquest espai literari, hi comparteixo part d’aquest viatge amb vosaltres. Benvinguts al meu món. ©Brisam.

la_deesa
Prosa

Y era una diosa

Per a 4 maig, 2017

No diré que en ella no me fijé, pero lo que más me incitó a tomar la fotografía fueron los comentarios de las personas. Las señoras que tenía delante se giraron, y una de ellas dijo: es bella; con tono de admiración. Me paré para observarla y la vi dulce y delicada, con una expresión entre el ya lo sé y la despreocupación de existir, como si se despojara de la vida y se quedara inmóvil para siempre. Danzando entre el juego de sombras y luces, voluptuosa, viendo pasar esas caras que la observaban, con actitud de indiferencia y superioridad. Estaba desnuda ante las miradas de la gente, pero pocos podían ver su vestido de piedra, y ninguno de ellos, la tristeza en sus ojos…

@brisam

ETIQUETES
POSTS RELACIONATS
Pósit

6 novembre, 2018

No vull deixar-me un t’estimo

23 abril, 2018

prosa - Eterns
Eterns

5 desembre, 2017

ESCRIURE UN COMENTARI