Mònica Socías Güell
Mar i lletres

Tanco els ulls, imagino un somni i el sento meu. Busco les paraules i les lligo al pensament, les vesteixo amb ànsies d’aventura, i faig néixer els personatges per omplir-los d’emocions, modelar-los amb passió, entrellaçant les seves vides, entre descobertes, intrigues i traïcions. Escriure, per mi, és un viatge sense retorn, on cada lletra et regala les ganes de més. En aquest espai literari, hi comparteixo part d’aquest viatge amb vosaltres. Benvinguts al meu món. ©Brisam.

Prosa

Pósit

Per a 6 novembre, 2018

Faig el segon cafè del dia, i el somriure se’m va apagant, mentre, contradiccions de la vida, el sol comença a sortir. Encara em dols, què hi farem, et vaig creure, i ara m’adono que només era fum, ben vestit, això si, de discurs convincent, perquè el dubte encara va i ve, i fa mal, molt mal. La decepció se’m barreja amb l’aroma del cafè i la fa més lleugera, però hi és. Cada glop em reconforta el cos, però l’ànima encara deixa anar alguna llàgrima (si, encara me’n queden, i són per tu). Me’n queden, com les escletxes del no saber, dels silencis punxants, de les no respostes, que apaivaguen per moments sentir-me estafada i enganyada. Acabo el cafè, les ganes, les llàgrimes i acabo amb tu, que ara ets, només, la resta oblidada del que hagués pogut ser, el pòsit d’un no res.

©Brisam

ETIQUETES
POSTS RELACIONATS
No vull deixar-me un t’estimo

23 abril, 2018

prosa - Eterns
Eterns

5 desembre, 2017

Fum

17 juliol, 2017

ESCRIURE UN COMENTARI