Mònica Socías Güell
Mar i lletres

Tanco els ulls, imagino un somni i el sento meu. Busco les paraules i les lligo al pensament, les vesteixo amb ànsies d’aventura, i faig néixer els personatges per omplir-los d’emocions, modelar-los amb passió, entrellaçant les seves vides, entre descobertes, intrigues i traïcions. Escriure, per mi, és un viatge sense retorn, on cada lletra et regala les ganes de més. En aquest espai literari, hi comparteixo part d’aquest viatge amb vosaltres. Benvinguts al meu món. ©Brisam.


LLEGIR LA PUBLICACIÓ

View more
Poesia

Haiku Trist

Per a 14 febrer, 2017

Vestida d’una inmensa tristesa,
M’aixeco,
Miro el mar,
I em trenco trosset a trosset.
©brisam


LLEGIR LA PUBLICACIÓ

View more
Ràdio

Bressol de lletraferits (Ona La Torre) – Enllaços

Per a 13 febrer, 2017

En aquest espai radiofònic de Bressol de Lletraferits, a Ona la Torre, on hi he col·laborat activament dues temporades, podreu gaudir en podcast de 60 minuts dedicats a la poesia. La secció ha tingut com a objectiu compartir l’obra de poetes en llengua catalana i castellana, independentment de…


LLEGIR LA PUBLICACIÓ

View more
Poesia

Grises

Per a 10 febrer, 2017

Me pasé toda la vida,
Queriendo,
Luego soñando,
Y al final,
Siempre esperando,
Ahora caigo en la cuenta,
De que nada hice bien,
Que fue mucha la empatía,
Mucho lo que regalé,
Que quizá debí quererme,
Quererme sin esperar,
Porque quien espera desespera,
Y me cansé de desesperar
Me cansé de cuentos de hadas
Que no paran de bailar
De príncipes de colores,
De aburridos…


LLEGIR LA PUBLICACIÓ

View more
Poesia

Caixes

Per a 10 febrer, 2017

En cada silenci hi guardo
Esperances acabades,
I mentre tanco cada caixa,
I embalo els sentiments,
Desembolico les llàgrimes
i entre seda els pensaments
Que un dia foren somriures
Que un dia foren per tu.
 
©brisam


LLEGIR LA PUBLICACIÓ

View more
Poesia

Amagant

Per a 10 febrer, 2017

Quan et miro i em desfaig,
Poso el meu millor somriure.
Les llàgrimes,
Les amago,
No t’expliquen la veritat.
Callen,
Ho callen tot,
Fan silenci a les paraules,
Per què tenen por,
I recorden el passat.
Vull que em miris i somriguis,
Només jo sé la veritat,
Per què sé que a ningú importa,
El que pugui haver passat,
El que jo pugui…