Mònica Socías Güell
Mar i lletres

Tanco els ulls, imagino un somni i el sento meu. Busco les paraules i les lligo al pensament, les vesteixo amb ànsies d’aventura, i faig néixer els personatges per omplir-los d’emocions, modelar-los amb passió, entrellaçant les seves vides, entre descobertes, intrigues i traïcions. Escriure, per mi, és un viatge sense retorn, on cada lletra et regala les ganes de més. En aquest espai literari, hi comparteixo part d’aquest viatge amb vosaltres. Benvinguts al meu món. ©Brisam.


LLEGIR LA PUBLICACIÓ

View more
Prosa

Fum

Per a 17 juliol, 2017

S’escapa en el meu fum tot allò que jo vull que marxi. Trencant la passió que tenia per tu. Explosió d’un Vesuvi en erupció a la meva pell, al teu cos. Sexe perdut entre la llunyania de les paraules i les intencions, que varen quedar ancorades en el bosc…


LLEGIR LA PUBLICACIÓ

View more
Prosa

Llàgrimes

Per a 27 juny, 2017

Daurades torres al sol, vestigis del que algun dia fou, un castell on sa princesa, passejava sa bellesa. Però cap conte és el que és, sense un xic de tristesa i una mica de sorpresa. Cada capvespre sortia, passejant entre les torres, contemplant fins al final, com s’amagava el…

Col·laboracions

Presentació de l’exposició de pintura de Montse Santó “El món de la Mon” – Maig 2017. Vilafranca del Penedès.

Per a 25 maig, 2017

Vaig tenir la sort de poder presentar l’exposició El món de la Mon, de la meva gran amiga, la pintora Montse Santó, acompanyades entre d’altres de l’escriptor Franc Guinart. Una tarda de pintura amb pinzellades de lletres i moltes sensacions.
… Parlar del mon de la mon, per mi, és…


LLEGIR LA PUBLICACIÓ

View more
Poesia

Descalzos silencios

Per a 5 maig, 2017

No puedo recordar tus silencios
Se me olvidan al romperse el alma
Se me olvidan al romper el día
Abandonados lloros
Desamparados
Tristes y ocultados
Descalzos ya de un recuerdo
Desnudos ya de otros tiempos

©brisam

la_deesa


LLEGIR LA PUBLICACIÓ

View more
Prosa

Y era una diosa

Per a 4 maig, 2017

No diré que en ella no me fijé, pero lo que más me incitó a tomar la fotografía fueron los comentarios de las personas. Las señoras que tenía delante se giraron, y una de ellas dijo: es bella; con tono de admiración. Me paré para observarla y la vi…