No vull deixar-me un t’estimo
No vull deixar-me un t’estimo, no, no vull. No vull oblidar-me d’instants, del teu cor, de les teves mans. Recordar un aniversari, aquell aroma que portes enganxat a la pell, la història del nostre anell, una taula, silencis i vi novell. Records de tot el que hem fet, construir i reconstruir, desfer i tornar a refer. Vull recordar que a cada instant ho vaig disfrutar, somriures i amor que no es poden esborrar. Vull, si, vull, incordiar-te, atabalar-te, marejar-te, que m’abracis i em somriguis amb carona entremaliada. Bressolar-te els somnis quan dorms, perdre la nit per mirar-te, vull. Perquè el temps ens roba temps, i les paraules no dites, són sentiments que s’emporta el vent. I ara, que cada cop en tenim menys, no vull deixar-me un t’estimo, els dos ja sabem que ho saps, però no vull tancar cap conversa, ni pronunciar una bona nit, sense vestir-lo d’allò que sempre et dic T’estimo.
©Brisam
