Mònica Socías Güell
Mar i lletres

Tanco els ulls, imagino un somni i el sento meu. Busco les paraules i les lligo al pensament, les vesteixo amb ànsies d’aventura, i faig néixer els personatges per omplir-los d’emocions, modelar-los amb passió, entrellaçant les seves vides, entre descobertes, intrigues i traïcions. Escriure, per mi, és un viatge sense retorn, on cada lletra et regala les ganes de més. En aquest espai literari, hi comparteixo part d’aquest viatge amb vosaltres. Benvinguts al meu món. ©Brisam.

Prosa

Matins

Per a 4 maig, 2016

Les onades ja fa estona que piquen a la finestra, i el dia comença a acompanyar-les i les tenyeix d’aquell color blau que tant ens agrada. Amb les presses de la passió, no vam tenir temps de baixar la persiana, i la lluna li ha explicat al sol els nostres secrets. Així que la seva llum entra en silenci, i a poc a poc, per no
despertar-nos de cop. El llit ara és tendre, obro els ulls, a mitges, només per saber si continues al meu costat, i em trobo amb la teva mirada, tranquil.la i dolça, somrius i em dius bon dia amb aquella cara de felicitat endormiscada que no he oblidat mai. Se m’escapa una rialla i et petonejo amb energia, sí, la que sempre deies que tinc al matí i tant t’atabala. Jo tampoc he canviat, ja veus. No volem parlar del passat. M’aixeco i obro la finestra, deixem entrar aires nous plens de blaus, i puc veure com el sol em fa l’ullet entre la brillantor de la seva llum reflexada al mar.

©brisam

ETIQUETES
POSTS RELACIONATS
Pósit

6 novembre, 2018

No vull deixar-me un t’estimo

23 abril, 2018

prosa - Eterns
Eterns

5 desembre, 2017

1 Comentari
  1. Respon

    Sergi Sanjuan

    4 maig, 2016

    m´agrada

ESCRIURE UN COMENTARI