Mònica Socías Güell
Mar i lletres

Tanco els ulls, imagino un somni i el sento meu. Busco les paraules i les lligo al pensament, les vesteixo amb ànsies d’aventura, i faig néixer els personatges per omplir-los d’emocions, modelar-los amb passió, entrellaçant les seves vides, entre descobertes, intrigues i traïcions. Escriure, per mi, és un viatge sense retorn, on cada lletra et regala les ganes de més. En aquest espai literari, hi comparteixo part d’aquest viatge amb vosaltres. Benvinguts al meu món. ©Brisam.

Poesia

Lloc

Per a 10 febrer, 2017

Avui he entés quin és el meu lloc en el teu temps

Que les mirades són en la distància una llàgrima que cau

Que les paraules es desfan encadenades a un impossible

Que els desitjos no troben el camí, que s’han perdut

Ja fa temps que camino

Sola

Perduda , sense saber

Ara entenc que tot s’acaba

Ara entenc que és el meu temps

©brisam

ETIQUETES
POSTS RELACIONATS
Melodia

24 octubre, 2018

Abraçada

28 agost, 2017

Descalzos silencios

5 maig, 2017

ESCRIURE UN COMENTARI