Fum

S’escapa en el meu fum tot allò que jo vull que marxi. Trencant la passió que tenia per tu. Explosió d’un Vesuvi en erupció a la meva pell, al teu cos. Sexe perdut entre la llunyania de les paraules i les intencions, que varen quedar ancorades en el bosc que s’amaga al país de les fades desaparegudes. Fugir de buits inexplicables. Recullo les meves faldilles i descalça camino entre les mans dels desitjos de tots aquells que algun dia han omplert les meves nits, i que ara ho tornaran a fer. Poderosa, indiferent, deixadesa imponent. Puc i vull, ser i fer. Mirar-te i desafiar-te, imposar-te a tot i a tots, però sense deixar de dominar-te amb la mirada, alguna vegada subestimada, ara no. Balles entre les meves decisions, mentre espero les teves reaccions, provocar-te, insinuar-me i després alliberar-me i deixar-me portar per la teva ira incontrolada que em xucla apassionada. Extrems. Passió descontrolada que no té temps ni moment. Una caixa de Pandora encara desconeguda. Seràs valent?

©Brisam

• En Català