Mònica Socías Güell
Mar i lletres

Tanco els ulls, imagino un somni i el sento meu. Busco les paraules i les lligo al pensament, les vesteixo amb ànsies d’aventura, i faig néixer els personatges per omplir-los d’emocions, modelar-los amb passió, entrellaçant les seves vides, entre descobertes, intrigues i traïcions. Escriure, per mi, és un viatge sense retorn, on cada lletra et regala les ganes de més. En aquest espai literari, hi comparteixo part d’aquest viatge amb vosaltres. Benvinguts al meu món. ©Brisam.

prosa - Eterns
Prosa

Eterns

Per a 5 desembre, 2017

Avui, continuaria treballant fins que el son em portes l’oblit, però el meu llapis es nega a escriure una altre cosa que no sigui el teu nom, un cop i un altre. Dibuixa els somriures que feia temps que no tenia, que vas recuperar amb l’enginy i l’experiència d’una vida molt viscuda, però a mi m’era igual. Jo tan sols volia riure, al teu costat, i fer-ho a crits, omplint cada alè de vida que es podia respirar. Havia oblidat el que és deixar-se anar, la passió descontrolada, caminar sense destí. Fer-ho pel plaer de contemplar-te al meu costat, i saber que en qualsevol moment, una abraçada em faria desaparéixer entre els teus braços, i el món, aleshores, es reduiria a trobar els teus llavis càlids. No necessitava res més. Jugo amb la ploma, però tampoc, em distrec imaginant com seria retrobar-te de nou, esperant-me amb el desig compartit d’entrellaçar la meva cintura i besar-nos com si fos l’últim moment. Però no puc dibuixar el que he perdut, i les llàgrimes s’escolen galta avall. Acoto el cap per amagar-me, hi ha sentiments que no vull compartir, que guardo amb el recel del qui protegeix allò que comença a estimar, allò que el fa feliç. I recullo taula i emocions, res a fer, silencis i el pas del temps.

©Brisam

ETIQUETES
POSTS RELACIONATS
Pósit

6 novembre, 2018

No vull deixar-me un t’estimo

23 abril, 2018

Fum

17 juliol, 2017

ESCRIURE UN COMENTARI