Mònica Socías Güell
Mar i lletres

Tanco els ulls, imagino un somni i el sento meu. Busco les paraules i les lligo al pensament, les vesteixo amb ànsies d’aventura, i faig néixer els personatges per omplir-los d’emocions, modelar-los amb passió, entrellaçant les seves vides, entre descobertes, intrigues i traïcions. Escriure, per mi, és un viatge sense retorn, on cada lletra et regala les ganes de més. En aquest espai literari, hi comparteixo part d’aquest viatge amb vosaltres. Benvinguts al meu món. ©Brisam.

Poesia

Amagant

Per a 10 febrer, 2017

Quan et miro i em desfaig,

Poso el meu millor somriure.

Les llàgrimes,

Les amago,

No t’expliquen la veritat.

Callen,

Ho callen tot,

Fan silenci a les paraules,

Per què tenen por,

I recorden el passat.

Vull que em miris i somriguis,

Només jo sé la veritat,

Per què sé que a ningú importa,

El que pugui haver passat,

El que jo pugui sentir.

He après a conformar-me,

A quedar-me a mig camí,

A donar la mitja volta,

I tancar la porta sola.

©brisam

ETIQUETES

10 febrer, 2017

10 febrer, 2017

POSTS RELACIONATS
Melodia

24 octubre, 2018

Abraçada

28 agost, 2017

Descalzos silencios

5 maig, 2017